Discussion:
Les consultes no son el referèndum, però ha arribat l'hora d'exigir-lo
(demasiado antiguo para responder)
Pinet
2010-03-03 12:28:34 UTC
Permalink
"No pensis en un referèndum"

SEBASTIÀ ALZAMORA

Des de la primera experiència d'Arenys de Munt, havíem quedat que no,
que ni per a bé ni per a mal no havíem d'extrapolar els resultats de
les consultes sobiranistes a l'hipotètic resultat que sortiria d'una
convocatòria electoral amb tots els ets i uts, altrament dita
referèndum. Que no havíem de sucumbir a la temptació d'exaltar-nos ni
de deprimir-nos -les dues manifestacions habituals de l'esport
nacional conegut com a ciclotímia- a partir de les xifres d'unes
votacions que tenen molt més a veure amb un desig de democràcia que no
pas, per desgràcia, amb una democràcia ben afermada i articulada.

Hem estat incapaços de complir un propòsit tan modest i ens passem el
dia extrapola que extrapola. Que ho facin els benvolguts patriotes
constitucionals de totes dues voreres de l'Ebre és lògic, perquè els
números els van a favor de la demagògia: "fracàs estrepitós" i
"bufonada" eren els qualificatius més simpàtics que es podien llegir
ahir a la premsa de Manolo el del Bombo. I per descomptat que no era
això, però tampoc era la cara d'optimisme en conserva que intentaven
mostrar alguns dels organitzadors per uns resultats davant dels quals,
des de la banda catalanista o sobiranista, tampoc ningú sabia massa bé
com posar-s'hi.

En realitat, tornem a ser allà on érem el 13-D: un 21,5% de
participació (al desembre va ser un 27,4%) és molt o és poc? Doncs,
home, depèn de quina mesura fem servir. Si estiguéssim parlant dels
resultats d'un referèndum evidentment seríem davant d'un fracàs total.
Però si parlem, com és el cas, de convocatòries a urnes purament
simbòliques i sense cap efecte legal, organitzades sense el suport de
cap institució ni de cap partit polític i minuciosament silenciades (o
directament criminalitzades) per la majoria de mitjans de comunicació,
doncs no està gens malament. Entre les consultes del desembre i les de
despús-ahir, van ser cridades a votar gairebé un milió de persones i
hi van acudit al voltant de dues-centes cinquanta mil. Si estiguéssim
parlant, posem per cas, d'una manifestació, seria o no seria un èxit
de participació? Perquè en el fons, si a alguna cosa es poden comparar
les consultes, és a una mani.

Però el bon patriota català s'entesta a llegir-les com si fossin un
referèndum, i a sentir-se consegüentment frustrat, tot i que no gosi
dir-ho del tot. Doncs que es prepari a patir de valent en les
convocatòries dels propers 25 d'abril i 20 de juny, perquè com és
lògic això continuarà la baixada: tant de participació, com
d'expectació, com de reacció per part de les forces de l'imperi.
(Tret, com és obvi, que arribi a haver-hi convocatòria a Barcelona.)

I és lògic que sigui així: l'impacte de les primeres vegades (sobretot
la primera, a Arenys) ja no es repetirà, i d'altra banda és natural
que al respectable li faci mandra participar en comicis de costellada
que finalment no han de tenir cap repercussió efectiva (en aquest
sentit, i ho dic sense ironia, són d'admirar els ciutadans que es
prenen la molèstia de participar-hi per votar que no). Les consultes
ja han fet el paper que havien de fer: han estat un revulsiu polític i
social i han plantejat amb rotunditat l'escandalós dèficit democràtic
que suposa el fet que una comunitat nacional no pugui, a l'Europa del
segle XXI, pronunciar-se sobre la seva sobirania en un referèndum.
Però les consultes no són el referèndum: només indiquen que ha arribat
l'hora d'exigir-lo.

www.avui.cat
<JP@>
2010-03-03 14:13:37 UTC
Permalink
De: Pedro Enviado el: lunes, 01 de marzo de 2010 13:08
Para: Fxxxxxxxx Mxxx
Asunto: VOTACIONES INDEPENDENTISTAS DE AYER DOMINGO



BUENOS DIAS FXXXXXXX. SOLO QUERIA COMENTARTE EL HECHO CURIOSO QUE ME OCURRIO
AYER CUANDO FUI A VOTAR POR LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA. EVITO DECIRTE QUÉ
ES LO QUE VOTÉ. BIEN, FUI A LA MESA, ENTREGUE MI D.N.I, Y AL COMPROBAR QUE
LA DIRECCION NO ERA DE MI CASA DE BEGUES, ME DICEN QUE NO PUEDO VOTAR ASÍ.
LES DIGO QUE COMPRUEBEN EN LAS LISTAS DEL PADRÓN (QUE YO SUPONÍA QUE
TENDRÍAN) Y ME DICEN QUE NO LAS TIENEN. (CLARO, DIJE YO, COMO ESTO NO ES
OFICIAL...). BIEN, ME OFRECEN OTRA FORMA DE VOTAR: ME PIDEN PERMISO PARA
HACER UNA FOTOCOPIA DE MI D.N.I., Y ASIENTO. VUELVE LA SEÑORITA CON LA
FOTOCOPIA DONDE LES AUTORIZO A QUE COMPRUEBEN QUE, EFECTIVAMENTE, ESTOY
EMPADRONADO EN EL PUEBLO. HASTA AHÍ, CORRECTO. ME DICE QUE PUEDO VOTAR, PERO
ANTES GRAPA LA FOTOCOPIA DE MI D.N.I CON EL SOBRE DE MI VOTO. CON LO CUAL,
CUANDO COMPRUEBEN QUE SÍ VIVO EN BEGUES, SABRAN TAMBIEN QUÉ HE VOTADO...
¿SI. NO. EN BLANCO?. AH, OBVIO DECIRTE QUE EN LA URNA DONDE DEPOSITÉ MI VOTO
HABÍA MUCHOS MAS CASOS COMO EL MÍO... ¿VOTO SECRETO?. TE EXPLICO ESTO POR SI
CREES QUE DEBEIS DARLO A CONOCER A LA GENTE. UN SALUDO. PEDRO
Alboroto
2010-03-03 17:24:05 UTC
Permalink
Post by <JP@>
De: Pedro Enviado el: lunes, 01 de marzo de 2010 13:08
Para: Fxxxxxxxx Mxxx
Asunto: VOTACIONES INDEPENDENTISTAS DE AYER DOMINGO
La participación del 28F queda en el 21%... van mejorando: cada vez
hacen más el ridículo.
Felden
2010-03-04 23:13:24 UTC
Permalink
Referéndum en el Valle de Arán.

(Si hay huevos)




"Pinet" <***@correu.vilaweb.com> escribi� en el mensaje de noticias news:f408c7f5-a397-4694-b0f8-***@i25g2000yqm.googlegroups.com...
"No pensis en un referèndum"

SEBASTIÀ ALZAMORA

Des de la primera experiència d'Arenys de Munt, havíem quedat que no,
que ni per a bé ni per a mal no havíem d'extrapolar els resultats de
les consultes sobiranistes a l'hipotètic resultat que sortiria d'una
convocatòria electoral amb tots els ets i uts, altrament dita
referèndum. Que no havíem de sucumbir a la temptació d'exaltar-nos ni
de deprimir-nos -les dues manifestacions habituals de l'esport
nacional conegut com a ciclotímia- a partir de les xifres d'unes
votacions que tenen molt més a veure amb un desig de democràcia que no
pas, per desgràcia, amb una democràcia ben afermada i articulada.

Hem estat incapaços de complir un propòsit tan modest i ens passem el
dia extrapola que extrapola. Que ho facin els benvolguts patriotes
constitucionals de totes dues voreres de l'Ebre és lògic, perquè els
números els van a favor de la demagògia: "fracàs estrepitós" i
"bufonada" eren els qualificatius més simpàtics que es podien llegir
ahir a la premsa de Manolo el del Bombo. I per descomptat que no era
això, però tampoc era la cara d'optimisme en conserva que intentaven
mostrar alguns dels organitzadors per uns resultats davant dels quals,
des de la banda catalanista o sobiranista, tampoc ningú sabia massa bé
com posar-s'hi.

En realitat, tornem a ser allà on érem el 13-D: un 21,5% de
participació (al desembre va ser un 27,4%) és molt o és poc? Doncs,
home, depèn de quina mesura fem servir. Si estiguéssim parlant dels
resultats d'un referèndum evidentment seríem davant d'un fracàs total.
Però si parlem, com és el cas, de convocatòries a urnes purament
simbòliques i sense cap efecte legal, organitzades sense el suport de
cap institució ni de cap partit polític i minuciosament silenciades (o
directament criminalitzades) per la majoria de mitjans de comunicació,
doncs no està gens malament. Entre les consultes del desembre i les de
despús-ahir, van ser cridades a votar gairebé un milió de persones i
hi van acudit al voltant de dues-centes cinquanta mil. Si estiguéssim
parlant, posem per cas, d'una manifestació, seria o no seria un èxit
de participació? Perquè en el fons, si a alguna cosa es poden comparar
les consultes, és a una mani.

Però el bon patriota català s'entesta a llegir-les com si fossin un
referèndum, i a sentir-se consegüentment frustrat, tot i que no gosi
dir-ho del tot. Doncs que es prepari a patir de valent en les
convocatòries dels propers 25 d'abril i 20 de juny, perquè com és
lògic això continuarà la baixada: tant de participació, com
d'expectació, com de reacció per part de les forces de l'imperi.
(Tret, com és obvi, que arribi a haver-hi convocatòria a Barcelona.)

I és lògic que sigui així: l'impacte de les primeres vegades (sobretot
la primera, a Arenys) ja no es repetirà, i d'altra banda és natural
que al respectable li faci mandra participar en comicis de costellada
que finalment no han de tenir cap repercussió efectiva (en aquest
sentit, i ho dic sense ironia, són d'admirar els ciutadans que es
prenen la molèstia de participar-hi per votar que no). Les consultes
ja han fet el paper que havien de fer: han estat un revulsiu polític i
social i han plantejat amb rotunditat l'escandalós dèficit democràtic
que suposa el fet que una comunitat nacional no pugui, a l'Europa del
segle XXI, pronunciar-se sobre la seva sobirania en un referèndum.
Però les consultes no són el referèndum: només indiquen que ha arribat
l'hora d'exigir-lo.

www.avui.cat
Españuelo
2010-03-05 16:33:47 UTC
Permalink
Post by Felden
Referéndum en el Valle de Arán.
(Si hay huevos)
Secessió per damunt el paral·lel 42º15'N, de la península. Segle VIII.
Post by Felden
"No pensis en un referèndum"
SEBASTIÀ ALZAMORA
Des de la primera experiència d'Arenys de Munt, havíem quedat que no,
que ni per a bé ni per a mal no havíem d'extrapolar els resultats de
les consultes sobiranistes a l'hipotètic resultat que sortiria d'una
convocatòria electoral amb tots els ets i uts, altrament dita
referèndum. Que no havíem de sucumbir a la temptació d'exaltar-nos ni
de deprimir-nos -les dues manifestacions habituals de l'esport
nacional conegut com a ciclotímia- a partir de les xifres d'unes
votacions que tenen molt més a veure amb un desig de democràcia que no
pas, per desgràcia, amb una democràcia ben afermada i articulada.
Hem estat incapaços de complir un propòsit tan modest i ens passem el
dia extrapola que extrapola. Que ho facin els benvolguts patriotes
constitucionals de totes dues voreres de l'Ebre és lògic, perquè els
números els van a favor de la demagògia: "fracàs estrepitós" i
"bufonada" eren els qualificatius més simpàtics que es podien llegir
ahir a la premsa de Manolo el del Bombo. I per descomptat que no era
això, però tampoc era la cara d'optimisme en conserva que intentaven
mostrar alguns dels organitzadors per uns resultats davant dels quals,
des de la banda catalanista o sobiranista, tampoc ningú sabia massa bé
com posar-s'hi.
En realitat, tornem a ser allà on érem el 13-D: un 21,5% de
participació (al desembre va ser un 27,4%) és molt o és poc? Doncs,
home, depèn de quina mesura fem servir. Si estiguéssim parlant dels
resultats d'un referèndum evidentment seríem davant d'un fracàs total.
Però si parlem, com és el cas, de convocatòries a urnes purament
simbòliques i sense cap efecte legal, organitzades sense el suport de
cap institució ni de cap partit polític i minuciosament silenciades (o
directament criminalitzades) per la majoria de mitjans de comunicació,
doncs no està gens malament. Entre les consultes del desembre i les de
despús-ahir, van ser cridades a votar gairebé un milió de persones i
hi van acudit al voltant de dues-centes cinquanta mil. Si estiguéssim
parlant, posem per cas, d'una manifestació, seria o no seria un èxit
de participació? Perquè en el fons, si a alguna cosa es poden comparar
les consultes, és a una mani.
Però el bon patriota català s'entesta a llegir-les com si fossin un
referèndum, i a sentir-se consegüentment frustrat, tot i que no gosi
dir-ho del tot. Doncs que es prepari a patir de valent en les
convocatòries dels propers 25 d'abril i 20 de juny, perquè com és
lògic això continuarà la baixada: tant de participació, com
d'expectació, com de reacció per part de les forces de l'imperi.
(Tret, com és obvi, que arribi a haver-hi convocatòria a Barcelona.)
I és lògic que sigui així: l'impacte de les primeres vegades (sobretot
la primera, a Arenys) ja no es repetirà, i d'altra banda és natural
que al respectable li faci mandra participar en comicis de costellada
que finalment no han de tenir cap repercussió efectiva (en aquest
sentit, i ho dic sense ironia, són d'admirar els ciutadans que es
prenen la molèstia de participar-hi per votar que no). Les consultes
ja han fet el paper que havien de fer: han estat un revulsiu polític i
social i han plantejat amb rotunditat l'escandalós dèficit democràtic
que suposa el fet que una comunitat nacional no pugui, a l'Europa del
segle XXI, pronunciar-se sobre la seva sobirania en un referèndum.
Però les consultes no són el referèndum: només indiquen que ha arribat
l'hora d'exigir-lo.
www.avui.cat
Felden
2010-03-05 16:47:47 UTC
Permalink
Vale.
Post by Españuelo
Post by Felden
Referéndum en el Valle de Arán.
(Si hay huevos)
Secessió per damunt el paral·lel 42º15'N, de la península. Segle VIII.
Post by Felden
"No pensis en un referèndum"
SEBASTIÀ ALZAMORA
Des de la primera experiència d'Arenys de Munt, havíem quedat que no,
que ni per a bé ni per a mal no havíem d'extrapolar els resultats de
les consultes sobiranistes a l'hipotètic resultat que sortiria d'una
convocatòria electoral amb tots els ets i uts, altrament dita
referèndum. Que no havíem de sucumbir a la temptació d'exaltar-nos ni
de deprimir-nos -les dues manifestacions habituals de l'esport
nacional conegut com a ciclotímia- a partir de les xifres d'unes
votacions que tenen molt més a veure amb un desig de democràcia que no
pas, per desgràcia, amb una democràcia ben afermada i articulada.
Hem estat incapaços de complir un propòsit tan modest i ens passem el
dia extrapola que extrapola. Que ho facin els benvolguts patriotes
constitucionals de totes dues voreres de l'Ebre és lògic, perquè els
números els van a favor de la demagògia: "fracàs estrepitós" i
"bufonada" eren els qualificatius més simpàtics que es podien llegir
ahir a la premsa de Manolo el del Bombo. I per descomptat que no era
això, però tampoc era la cara d'optimisme en conserva que intentaven
mostrar alguns dels organitzadors per uns resultats davant dels quals,
des de la banda catalanista o sobiranista, tampoc ningú sabia massa bé
com posar-s'hi.
En realitat, tornem a ser allà on érem el 13-D: un 21,5% de
participació (al desembre va ser un 27,4%) és molt o és poc? Doncs,
home, depèn de quina mesura fem servir. Si estiguéssim parlant dels
resultats d'un referèndum evidentment seríem davant d'un fracàs total.
Però si parlem, com és el cas, de convocatòries a urnes purament
simbòliques i sense cap efecte legal, organitzades sense el suport de
cap institució ni de cap partit polític i minuciosament silenciades (o
directament criminalitzades) per la majoria de mitjans de comunicació,
doncs no està gens malament. Entre les consultes del desembre i les de
despús-ahir, van ser cridades a votar gairebé un milió de persones i
hi van acudit al voltant de dues-centes cinquanta mil. Si estiguéssim
parlant, posem per cas, d'una manifestació, seria o no seria un èxit
de participació? Perquè en el fons, si a alguna cosa es poden comparar
les consultes, és a una mani.
Però el bon patriota català s'entesta a llegir-les com si fossin un
referèndum, i a sentir-se consegüentment frustrat, tot i que no gosi
dir-ho del tot. Doncs que es prepari a patir de valent en les
convocatòries dels propers 25 d'abril i 20 de juny, perquè com és
lògic això continuarà la baixada: tant de participació, com
d'expectació, com de reacció per part de les forces de l'imperi.
(Tret, com és obvi, que arribi a haver-hi convocatòria a Barcelona.)
I és lògic que sigui així: l'impacte de les primeres vegades (sobretot
la primera, a Arenys) ja no es repetirà, i d'altra banda és natural
que al respectable li faci mandra participar en comicis de costellada
que finalment no han de tenir cap repercussió efectiva (en aquest
sentit, i ho dic sense ironia, són d'admirar els ciutadans que es
prenen la molèstia de participar-hi per votar que no). Les consultes
ja han fet el paper que havien de fer: han estat un revulsiu polític i
social i han plantejat amb rotunditat l'escandalós dèficit democràtic
que suposa el fet que una comunitat nacional no pugui, a l'Europa del
segle XXI, pronunciar-se sobre la seva sobirania en un referèndum.
Però les consultes no són el referèndum: només indiquen que ha arribat
l'hora d'exigir-lo.
www.avui.cat
Continúe leyendo en narkive:
Loading...