Discussion:
Una analisi del pacte d'esquerres des de la distancia
(demasiado antiguo para responder)
Domènec
2003-12-10 11:08:56 UTC
Permalink
Un "company de la Catalunya exterior" (nom protegit) em passa els seus punts
d evista i em dona permis per reproduir-los (vaja, que faig copy&paste pero
al menys d'elements no publicats ja a Internet)

Els *pros* i els *contres*
PD. No puc posar accents diacrítics (es, son, mes, etc.)

M' arriba clarament a Amsterdam una onada d' indignació, sentiments ferits i
perplexitat respecte el pacte post-electoral. Com molta altra gent, jo no
esperava aquest resultat. Hi ha molta reacció en calent, es comprensible.
Des de la meva perspectiva, hi han coses en contra i coses a favor per
aquest pacte.

Al meu parer, els *contres* mes importants del pacte ERC-PSC-IC son:

- El candidat mes preparat, el mes treballador i el mes *representatiu* no
es President
- Te regust a frau electoral a part dels electors d' ERC (ja que l'
equidistància i el govern de concentració nacional semblen ara cosmètica i
no proposta seriosa, tàctica, no estratègia). A mes a mes el partit
guanyador queda fora del govern tot i que programaticament no hi havia
obstacles amb ERC.
- S' ha anunciat un pacte difícil sense segellar primer *davant notari* el
contingut exacte del programa de govern conjunt. Em sembla una decisió
imprudent.
- el dany emocional a bona part de la família catalanista. El risc d'
enfortiment de la partitocracia entre partits catalanistes, quan el que cal
es sumar i no restar.
- La insuficient gestió de la comunicació i raonament de la decisió per part
d' ERC fan difícil que la gent entengui que ERC en els propers anys ha de
continuar sent un partit frontissa (com ho ha estat CiU a Madrid o com ho
son els partits lliberals a Holanda o Alemanya). Un partit que pot i ha de
poder pactar amb tot l' espectre polític per tirar endavant part del seu
programa. Espero que millorin aquest punt i que treballin per restablir la
seva credibilitat estratègica.


Assumint que el govern de concentració no era possible, al meu parer, els
pro's mes importants del pacte ERC-PSC-IC son:

1. Mes possibilitats d' èxit en la negociació de l' estatut i el model de
finançament i la vertebració nacional de Catalunya. El futur de poder i de
finançament de Catalunya (encara) passa per Madrid. Les possibilitats d'
èxit negociador i integració social i política em semblen mes grans si no
hi ha una societat catalana polaritzada entre catalanistes i no catalanistes
i si a Madrid hi ha un *amic*. M' explico, amb el PSC al govern, hom pot
esperar que una bona part del parlament espanyol (PSOE) hagi de donar suport
al que el govern català proposi. Per fi hi hauria algú a Madrid amb una
perspectiva espanyola que hauria de fer pedagogia sobre Catalunya i l'
espanya plural (cosa que cal).
Si això passa, Catalunya guanyarà en força amb un nou estatut i sistema de
finançament. Si això no passa, es mostraria la esterilitat, la incapacitat
i la impotència del PSC i això podria fer que ERC es menges progressivament
l' espai del PSC. Tan un escenari com l' altre, seria bo per Catalunya, el
primer a curt termini, el segon a mig termini.

2. el potencial de *fidelitzacio* dels ciutadans de Catalunya (encara) no
catalanistes. Anticipo i espero que el missatge sobiranista acabarà cuallant
en sectors no sensibilitats. A ningú li agrada ser *cornut i pagar el
beure*. Grans banderes i essencialismes poden ser útils però al meu parer no
son imprescindibles per construir un país. Un país ric (amb estat propi,
associat o no), de qualitat, socialment just es ja un incentiu poderós per
voler fer-lo possible.

3. La renovació de l'aparell de l' administració supervisada per un govern
de coalició i amb una oposició molt poderosa al parlament. Aquestes son
condicions que afavoreixen criteris meritocràtics. (I el control per part de
l'oposició caldrà). Independentment de qui governi, una administració de
qualitat, servicial i que assoleix resultats fidelitza als seus ciutadans.

4. La normalització de la política catalana, on l' eix esquerres/centre
dreta no estigui sempre segrestat per un percebut *estat d' excepció* (que
expliquen els 23 anys de CiU al govern). ERC haurà d' aprendre a governar i
a governar amb socialistes espanyols i CiU haurà d' aprendre a fer oposició
a un partit catalanista. El canvi de *negociadors* a la taula de Madrid,
permet re-discutir un sistema de finançament i estatut polític ara
insuficient.

5. La maduresa política de la ciutadania: els resultats, la bona o mala
gestió i els fets seran mes importants que les postures i la interpretació
de les intencions dels polítics. La suposada *traïció* d' ERC l' obliga a
excel·lir a aconseguir resultats tangibles o pagar un preu alt. Els
esforços, les bones intencions o la *virginitat* en política de pactes o
aliances, no bastaran per renovar la confiança a un partit. En canvi, anem a
una fase mes madura i mes pragmàtica: el resultats obtinguts son bons? Si hi
ha hagut pactes i aliances (amb qui sigui), han aportat resultats?. Això es
bo.

6. Es posaran a prova moltes fidelitats: la fidelitat del PSOE envers el
PSC, la fidelitat del PSC al PSOE i/o al soci de govern català, la fidelitat
de CiU al projecte d' estatut per sobre de l' interès partidista... Penso
que els propers mesos i anys seran molt i molt clarificadors.

Els grans riscos d' aquest pacte son que la gran i brillant apel·lació a la
il·lusió i al coratge, el missatge de la superació del partidisme sigui
traït de manera irrecuperable. Que la gent es desencisi i es faci mes
cínica. L' altre gran risc, el mes important, es que el catalanisme es
divideixi de manera irreconciliable i que les rancúnies anímiques (tan a CiU
com a ERC) dictin decisions que no son bones pel país.

Espero que els milers i milers de ciutadans que s' hagin sentit traïts, ho
superin ràpidament, que reconeguin les possibilitats d' aquest nou govern i
que siguin implacables amb els seus errors, centrant-se en els resultats: en
els èxits i en els errors, no tan sols en el valor cosmètic de les aliances
pactades. Cal rebutjar la creença que aquest pacte te un efecte
irreversiblement maligne per a Catalunya. Si hi ha mala gestió o resultats
pobres, el govern caurà i es faran noves eleccions. Penso i desitjo que CiU
treballarà constructivament per un nou estatut d' altura, que en Mas es
reforci com a líder dins el partit i utilitzi el seu lideratge per fer un
CiU millor i amb mèrits per ser al proper govern de la Generalitat.

Que s' imposin els resultats per sobre de les intencions i la cosmètica.

Fins la propera
Pinet
2003-12-10 20:49:41 UTC
Permalink
"Domènec" <domenex-***@moteros.zzn.com> wrote in message news:<br6us9$44o$***@ID-136234.news.uni-berlin.de>...

El pacte d'esquerres és més positiu que negatiu. D'una banda s'oxigena
la vida política catalana acaparada per vint-i-tres anys de govern de
CIU a qui el desgast del seu projecte i l'apoltronament el va portar
al pacte amb els franquistes del PP. L'aritmètica electoral ens permet
fer una lectura positiva dels resultats a curt i mig termini. D'una
banda ens permetrà fer polítiques d'esquerres i ecologistes perquè la
majoria parlamentaria així ho decidirà ICV+PSC+ERC. Des del punt de
vista nacional, ens podem permetre un nou estatut nacional per
Catalunya ja que CIU i ERC han sortit enfortides en aquestes eleccions
autonòmiques i juntes tenen majoria absoluta. El PSC haurà d'abandonar
la seva demagògia lerrouxista sempre present a les eleccions
autonòmiques; ja que mercès a ERC ha aconseguit per fi governar la
Generalitat. La neteja a fons de les institucions catalanes portarà a
acabar amb l'amiguisme i la poltrona. D'altre banda obligarà al PSC a
acabar amb els nombrosos casos de corrupció i especulació urbanística
detectats a l'ajuntament de Barcelona. I ja per fi, el PP quedarà fora
de la política catalana en el seu feu de les Diputacions des d'on
només podrà agitar la bandera de la discòrdia lingüística.

Pinet
Post by Domènec
Un "company de la Catalunya exterior" (nom protegit) em passa els seus punts
d evista i em dona permis per reproduir-los (vaja, que faig copy&paste pero
al menys d'elements no publicats ja a Internet)
Els *pros* i els *contres*
PD. No puc posar accents diacrítics (es, son, mes, etc.)
M' arriba clarament a Amsterdam una onada d' indignació, sentiments ferits i
perplexitat respecte el pacte post-electoral. Com molta altra gent, jo no
esperava aquest resultat. Hi ha molta reacció en calent, es comprensible.
Des de la meva perspectiva, hi han coses en contra i coses a favor per
aquest pacte.
- El candidat mes preparat, el mes treballador i el mes *representatiu* no
es President
- Te regust a frau electoral a part dels electors d' ERC (ja que l'
equidistància i el govern de concentració nacional semblen ara cosmètica i
no proposta seriosa, tàctica, no estratègia). A mes a mes el partit
guanyador queda fora del govern tot i que programaticament no hi havia
obstacles amb ERC.
- S' ha anunciat un pacte difícil sense segellar primer *davant notari* el
contingut exacte del programa de govern conjunt. Em sembla una decisió
imprudent.
- el dany emocional a bona part de la família catalanista. El risc d'
enfortiment de la partitocracia entre partits catalanistes, quan el que cal
es sumar i no restar.
- La insuficient gestió de la comunicació i raonament de la decisió per part
d' ERC fan difícil que la gent entengui que ERC en els propers anys ha de
continuar sent un partit frontissa (com ho ha estat CiU a Madrid o com ho
son els partits lliberals a Holanda o Alemanya). Un partit que pot i ha de
poder pactar amb tot l' espectre polític per tirar endavant part del seu
programa. Espero que millorin aquest punt i que treballin per restablir la
seva credibilitat estratègica.
Assumint que el govern de concentració no era possible, al meu parer, els
1. Mes possibilitats d' èxit en la negociació de l' estatut i el model de
finançament i la vertebració nacional de Catalunya. El futur de poder i de
finançament de Catalunya (encara) passa per Madrid. Les possibilitats d'
èxit negociador i integració social i política em semblen mes grans si no
hi ha una societat catalana polaritzada entre catalanistes i no catalanistes
i si a Madrid hi ha un *amic*. M' explico, amb el PSC al govern, hom pot
esperar que una bona part del parlament espanyol (PSOE) hagi de donar suport
al que el govern català proposi. Per fi hi hauria algú a Madrid amb una
perspectiva espanyola que hauria de fer pedagogia sobre Catalunya i l'
espanya plural (cosa que cal).
Si això passa, Catalunya guanyarà en força amb un nou estatut i sistema de
finançament. Si això no passa, es mostraria la esterilitat, la incapacitat
i la impotència del PSC i això podria fer que ERC es menges progressivament
l' espai del PSC. Tan un escenari com l' altre, seria bo per Catalunya, el
primer a curt termini, el segon a mig termini.
2. el potencial de *fidelitzacio* dels ciutadans de Catalunya (encara) no
catalanistes. Anticipo i espero que el missatge sobiranista acabarà cuallant
en sectors no sensibilitats. A ningú li agrada ser *cornut i pagar el
beure*. Grans banderes i essencialismes poden ser útils però al meu parer no
son imprescindibles per construir un país. Un país ric (amb estat propi,
associat o no), de qualitat, socialment just es ja un incentiu poderós per
voler fer-lo possible.
3. La renovació de l'aparell de l' administració supervisada per un govern
de coalició i amb una oposició molt poderosa al parlament. Aquestes son
condicions que afavoreixen criteris meritocràtics. (I el control per part de
l'oposició caldrà). Independentment de qui governi, una administració de
qualitat, servicial i que assoleix resultats fidelitza als seus ciutadans.
4. La normalització de la política catalana, on l' eix esquerres/centre
dreta no estigui sempre segrestat per un percebut *estat d' excepció* (que
expliquen els 23 anys de CiU al govern). ERC haurà d' aprendre a governar i
a governar amb socialistes espanyols i CiU haurà d' aprendre a fer oposició
a un partit catalanista. El canvi de *negociadors* a la taula de Madrid,
permet re-discutir un sistema de finançament i estatut polític ara
insuficient.
5. La maduresa política de la ciutadania: els resultats, la bona o mala
gestió i els fets seran mes importants que les postures i la interpretació
de les intencions dels polítics. La suposada *traïció* d' ERC l' obliga a
excel·lir a aconseguir resultats tangibles o pagar un preu alt. Els
esforços, les bones intencions o la *virginitat* en política de pactes o
aliances, no bastaran per renovar la confiança a un partit. En canvi, anem a
una fase mes madura i mes pragmàtica: el resultats obtinguts son bons? Si hi
ha hagut pactes i aliances (amb qui sigui), han aportat resultats?. Això es
bo.
6. Es posaran a prova moltes fidelitats: la fidelitat del PSOE envers el
PSC, la fidelitat del PSC al PSOE i/o al soci de govern català, la fidelitat
de CiU al projecte d' estatut per sobre de l' interès partidista... Penso
que els propers mesos i anys seran molt i molt clarificadors.
Els grans riscos d' aquest pacte son que la gran i brillant apel·lació a la
il·lusió i al coratge, el missatge de la superació del partidisme sigui
traït de manera irrecuperable. Que la gent es desencisi i es faci mes
cínica. L' altre gran risc, el mes important, es que el catalanisme es
divideixi de manera irreconciliable i que les rancúnies anímiques (tan a CiU
com a ERC) dictin decisions que no son bones pel país.
Espero que els milers i milers de ciutadans que s' hagin sentit traïts, ho
superin ràpidament, que reconeguin les possibilitats d' aquest nou govern i
que siguin implacables amb els seus errors, centrant-se en els resultats: en
els èxits i en els errors, no tan sols en el valor cosmètic de les aliances
pactades. Cal rebutjar la creença que aquest pacte te un efecte
irreversiblement maligne per a Catalunya. Si hi ha mala gestió o resultats
pobres, el govern caurà i es faran noves eleccions. Penso i desitjo que CiU
treballarà constructivament per un nou estatut d' altura, que en Mas es
reforci com a líder dins el partit i utilitzi el seu lideratge per fer un
CiU millor i amb mèrits per ser al proper govern de la Generalitat.
Que s' imposin els resultats per sobre de les intencions i la cosmètica.
Fins la propera
Almogaver
2003-12-11 10:52:36 UTC
Permalink
Post by Pinet
El pacte d'esquerres és més positiu que negatiu. D'una banda s'oxigena
la vida política catalana acaparada per vint-i-tres anys de govern de
CIU a qui el desgast del seu projecte i l'apoltronament el va portar
al pacte amb els franquistes del PP. L'aritmètica electoral ens permet
fer una lectura positiva dels resultats a curt i mig termini. D'una
banda ens permetrà fer polítiques d'esquerres i ecologistes perquè la
majoria parlamentaria així ho decidirà ICV+PSC+ERC. Des del punt de
vista nacional, ens podem permetre un nou estatut nacional per
Catalunya ja que CIU i ERC han sortit enfortides en aquestes eleccions
autonòmiques i juntes tenen majoria absoluta. El PSC haurà d'abandonar
la seva demagògia lerrouxista sempre present a les eleccions
autonòmiques; ja que mercès a ERC ha aconseguit per fi governar la
Generalitat. La neteja a fons de les institucions catalanes portarà a
acabar amb l'amiguisme i la poltrona. D'altre banda obligarà al PSC a
acabar amb els nombrosos casos de corrupció i especulació urbanística
detectats a l'ajuntament de Barcelona. I ja per fi, el PP quedarà fora
de la política catalana en el seu feu de les Diputacions des d'on
només podrà agitar la bandera de la discòrdia lingüística.
Pinet
Molt ben exposat. Totalment d'acord.
Domènec
2003-12-11 11:11:09 UTC
Permalink
Post by Pinet
El pacte d'esquerres és més positiu que negatiu. D'una banda s'oxigena
la vida política catalana acaparada per vint-i-tres anys de govern de
CIU a qui el desgast del seu projecte i l'apoltronament el va portar
al pacte amb els franquistes del PP. L'aritmètica electoral ens permet
fer una lectura positiva dels resultats a curt i mig termini. D'una
banda ens permetrà fer polítiques d'esquerres i ecologistes perquè la
majoria parlamentaria així ho decidirà ICV+PSC+ERC. Des del punt de
vista nacional, ens podem permetre un nou estatut nacional per
Catalunya ja que CIU i ERC han sortit enfortides en aquestes eleccions
autonòmiques i juntes tenen majoria absoluta. El PSC haurà d'abandonar
la seva demagògia lerrouxista sempre present a les eleccions
autonòmiques; ja que mercès a ERC ha aconseguit per fi governar la
Generalitat. La neteja a fons de les institucions catalanes portarà a
acabar amb l'amiguisme i la poltrona. D'altre banda obligarà al PSC a
acabar amb els nombrosos casos de corrupció i especulació urbanística
detectats a l'ajuntament de Barcelona. I ja per fi, el PP quedarà fora
de la política catalana en el seu feu de les Diputacions des d'on
només podrà agitar la bandera de la discòrdia lingüística.
Pinet, podem fer un pacte pels punts i apart? Gimme a break! :-)
Joan Josep
2003-12-13 00:53:26 UTC
Permalink
Post by Pinet
El pacte d'esquerres és més positiu que negatiu. D'una banda s'oxigena
la vida política catalana acaparada per vint-i-tres anys de govern de
CIU a qui el desgast del seu projecte i l'apoltronament el va portar
al pacte amb els franquistes del PP. L'aritmètica electoral ens permet
fer una lectura positiva dels resultats a curt i mig termini. D'una
banda ens permetrà fer polítiques d'esquerres i ecologistes perquè la
majoria parlamentaria així ho decidirà ICV+PSC+ERC. Des del punt de
vista nacional, ens podem permetre un nou estatut nacional per
Catalunya ja que CIU i ERC han sortit enfortides en aquestes eleccions
autonòmiques i juntes tenen majoria absoluta. El PSC haurà d'abandonar
la seva demagògia lerrouxista sempre present a les eleccions
autonòmiques; ja que mercès a ERC ha aconseguit per fi governar la
Generalitat. La neteja a fons de les institucions catalanes portarà a
acabar amb l'amiguisme i la poltrona. D'altre banda obligarà al PSC a
acabar amb els nombrosos casos de corrupció i especulació urbanística
detectats a l'ajuntament de Barcelona. I ja per fi, el PP quedarà fora
de la política catalana en el seu feu de les Diputacions des d'on
només podrà agitar la bandera de la discòrdia lingüística.
Pinet
En Carod vol ser President de la Generalitat. Aquesta ha de ser
l'aspiració fonamental de tot bon polític. Per aconseguir-ho primer cal
que Esquerra sigui el pricipal partit nacionalista del Principat.

Convergència sempre ha estat al poder, i una bona part del partit es
bàsicament clientelista. És previsible que al passar a l'oposició es
desinfli.
D'altra banda, en Carod dona cent voltes a en Maragall. La seva intenció
és menjar-se'l mediàticament i esdevenir ell el protagonista principal
del nou govern.
Si tot li surt bé, Esquerra guanyarà les properes eleccions. Si no,
tornarà a passar el mateix que a la primera legislatura.

Joan Josep
--
Posted via Mailgate.ORG Server - http://www.Mailgate.ORG
Toni
2003-12-11 10:26:10 UTC
Permalink
Hola Domenec!
Post by Domènec
Un "company de la Catalunya exterior" (nom protegit) em passa els seus punts
d evista i em dona permis per reproduir-los
Els *pros* i els *contres*
Estic molt d'acord amb aquest anàlisis.

Els resultats a llarg termini ens explicaran si pesen més els pros o el
contres.

De moment la negociació per quotes de poder i conselleries, i l'absència de
debat programàtic que justifiqui la decisió presa per ERC és lamentable per
part dels 3.

Ben cordialment,
Toni
Domènec
2003-12-11 11:12:53 UTC
Permalink
Post by Toni
De moment la negociació per quotes de poder i conselleries, i l'absència de
debat programàtic que justifiqui la decisió presa per ERC és lamentable per
part dels 3.
Home, s'estan repartint el boti.

De moment que els ecotalibans d'IC demanin medi ambient ja promet... just en
la setmana en que em porten la moto de camp i faig servir de diana de darts
l'actual redactat de la llei d'acces al medi ambient! :-D

(es una Honda XR600)
Toni
2003-12-12 05:23:18 UTC
Permalink
Hola Domenec!
Post by Domènec
Home, s'estan repartint el boti.
Sembla ser que el repartiment final del tripartit es 8+5+2.
A veure si ara ens assebentem d'una vegada del programa... Recaptarem el
100% de tots els impostos de Catalunya?
Post by Domènec
De moment que els ecotalibans d'IC demanin medi ambient ja promet... just en
la setmana en que em porten la moto de camp i faig servir de diana de darts
l'actual redactat de la llei d'acces al medi ambient! :-D
(es una Honda XR600)
Es veu que no en tenies prou amb l'asfalt que ara has d'espantar a les
bèsties i trepitjar les plantes... :-)
En serio, que diu aquesta llei referent les motos i el medi ambient?

Cordialment,
Toni
Domènec
2003-12-12 08:43:25 UTC
Permalink
Post by Toni
Sembla ser que el repartiment final del tripartit es 8+5+2.
A veure si ara ens assebentem d'una vegada del programa... Recaptarem el
100% de tots els impostos de Catalunya?
La seleccio catalana jugara la final del mundial front al Brasil (Espanaya,
as usual, caura a quarts per que els altres son barroers de mena) i en
Rodriguez-Ibarra vindra cada any a un acte solemne per iniciativa propia a
agrair el traspas solidari provinent del superavit de la gestio de la
conselleria d'economia.

No te'n capiga dubte! :-)
Post by Toni
Es veu que no en tenies prou amb l'asfalt que ara has d'espantar a les
bèsties i trepitjar les plantes... :-)
I aixo que he trigat un any a tenir-la, qui me la ven va tenir un incident
sobtat amb el gos d'una masia i durant 6 mesos per pixar amb els braços
enguixats li havien de treure la titola.
Post by Toni
En serio, que diu aquesta llei referent les motos i el medi ambient?
Restriccions en quant a la categoria de les pistes per on es pot circular,
en teoria han de tenir 4 metres d'ample, cosa que exclou qualsevol trialera
i un munt de camins. Home, no es tracta de "fer temps", pero si de poder
passejar.
Loading...